Qui som‎ > ‎

Història

Història succinta del col·legi La Encarnación (Sueca)


Na Vicenta Carrasquer i Mulet i deixà manat que els seus bens es dedicaren a prestar cura material i educacional a la infantesa òrfena de Sueca. Amb aqueixa finalitat va promoure una escola, a l’empar de la Fundació “Asilo de la Encarnación”, creada el 16 de gener de 1894, segons consta en els documents del arxiu de la Fundació i en els seus estatuts.


L’objecte exclusiu e immutable de la Fundació seria donar educació sòlidament cristiana i social a les xiquetes orfes, i sostenir una escola de pàrvuls en la Casa Asil per a xiquets i xiquetes pobres (Article 7). El règim interior i econòmic de l’Asil es confià a l’Institut de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül (Article 9). Així, el mateix any 1894 arribaren monges d’aquesta Congregació per a fer-se’n càrrec i, a partir de l’any 1895 existeix un “Registro de entradas y salidas de las niñas huérfanas”. L’esperit cristià que volia la fundadora per a la seua idea ha estat sempre present al Col·legi. 


Pel que fa la implicació de la societat local, queda acreditat que les pròpies germanes cercaven l’ajuda material de tota la ciutat per col·laborar a mantenir el Centre, i també que determinades famílies benestants aportaven allò que consideraven oportú. Paral·lelament s’oferia instrucció a alumnes no asil·lats, l’aportació dels quals servia per a recollir diners amb què atendre les orfes.







 




Amb el pas dels anys, anava ampliant-se l’activitat del Col·legi, tant en formació en assumptes domèstics, com ara brodats i anàlegs, com en l’obertura d’un parvulari; desprès escola primària, i fins arribar l’any 1966, quan comença a impartir-se el Batxillerat en la modalitat lliure, i poc després, el 1968, quan se sol·licita i es concedeix per la Inspecció del Ministeri d’Educació la qualificació de “Reconegut Superior”, la qual cosa permetia l’avaluació integral de les alumnes al propi Centre, llevat, clar està, la dels llavors coneguts com a Exàmens de Revàlida, competència exclusiva dels Tribunals actuant als Instituts Estatals. A més, es va concertar la Formació Professional en la Rama Administrativa que s’impartia les vesprades, amb la preocupació constant d’ajudar a les joves de Sueca. El curs 1976-77 s’encetà l’anomenada co-educació, que permeté la integració masculina al Col·legi de l’Encarnació, com marcava l’evolució del sistema educatiu. És important assenyalar que, del primitiu esperit, ens queda l’Hogar –centre d’acollida per a xiquetes i xiquets de famílies poc estructurades- on es conjuga la funció històrica amb la funció actual d’ajudar al món necessitat.  

L’any 1999 el Col·legi de La Encarnación passa a ser un Centre Diocesà, un Centre concertat d’ideari cristià que treballa en comunitat amb la parròquia i en consonància amb la resta de col·legis que formen la Fundación San Vicente Màrtir de l’arquebisbat de València.