La vida mereix un homenatge

8 de maig 2013, 2:44 publicada per Webmaster 1   [ actualitzat el 8 de maig 2013, 8:37 ]

A Don Salvador Máñez

….. i ara què?

  Acabe de rebre una d’aquelles noticies que no voldries rebre mai, un referent, un mirall, un mestre, un amic … ens ha deixat.

Ens ha deixat de la mateixa manera que ha estat entre nosaltres: silenciosament, discretament, generosament ….

Però són aquestes persones les que no marxen mai i resten amb nosaltres  perquè quan una persona dedica part de la seua vida als demès és el seu exemple el que queda.

 ….. i ara què?

 ….. doncs ….. ara me quede amb el record de l’exemple a seguir; l’exemple del mestre que feia riure els alumnes mentre ensenyava matemàtiques.

….. me quede amb el record del company que sempre estava ahí per ajudar, per fer pinya, per fer equip i fer Encarnació.

 

….. i me quede definitivament amb el record i la companyia de “Don Salvador” l’amic, el mestre, el referent ….. ens podrà faltar la teua presència física però no ens faltarà mai la teua presència referencial quan, el pròxim dia de classe, entrem a l’Encarnació….. perquè l’Encarnació sense Don Salvador és un impossible i Don Salvador sense la Encarnació seria una quimera.

 

…..i amb el record l’enyorança de que hi hagué un temps molt més fructífer on tu vas ser l’epicentre.

 

…..i ara què?

 

 

 

                                                                                                                 Sueca, a la Ribera del Xúquer, la Primavera del 2013.

…..encara no has marxat i ja ens faltes, gràcies “Don Salvador”…..